Des dels inicis de la humanitat, la pèrdua de les dents i les seves conseqüències ha significat un vertader infortuni que ha perdurat fins els nostres dies. La càries i la periodontitis han provocat aquest patiment degut a la manca d'un tractament a temps i això determina una nombrosa població edèntula, principalment entre les persones d'edat.

Endemés l'esperança de vida és major i la població mundial està augmentant, possiblement relacionada amb la millora de la qualitat i el nivell de vida, gràcies sobretot als avanços de la ciència i la tecnologia. Per mor d'això, les necessitats odontològiques de la població s'han modificat a favor dels tractaments més freqüents i complexes i són moltes les persones que duen pròtesis dentals, on bona part d'elles experimenten una dificultat considerable per a adaptar-se a les mateixes, i apareixen canvis orgànics, nutricionals i psicològics que comporten una inseguretat a l'hora de dur a terme actes tant bàsics com menjar, parlar o simplement relacionar-se socialment.

Fa menys d'un segle, les dents artificials eren tan insegures que normalment es queien durant les menjades; vet ací que moltes dames amb dentadura postissa menjassin en la intimitat dins dels seus habitatges. Es clar que la societat actual ja no es conforma amb aquells enginyosos però insegurs aparells i demanda altres solucions més adequades amb els temps que vivim.

Aquest canvi actual en la noció de la pròtesi dental ha estat possible gràcies al concepte desenvolupat en els darrers anys, i respon a la necessitat d'assentar amb èxit arrels artificials als teixits bucals com a vertaders ancoratges de les pròtesis dentals. La substitució amb èxit de les dents naturals perdudes per anàlegs integrats als teixits, significa un dels majors reptes dels tractaments odontològics.

Les pròtesis dentals suportades amb implants tenen com a resultat una marcada millora en tots els nivells, com a conseqüència de la seguretat recuperada que acompanya a l'acceptació d'unes dents comparables amb la pròpia dentició natural.

La Implantologia Oral s'ha popularitzat i difús d'una forma extraordinària degut, d'una banda, a la gran demanda social dels pacients que exigeixen pròtesis dentals que rehabilitin de veritat el seu edentulisme amb la millor retenció i funcionalitat, i per l'altra, a la pressió comercial i a la constant aparició de nous productes i innovacions que han conduït a l'aprofundiment en els coneixements de l'osseointegració i biocompatibilitat, determinant una ampliació de les seves indicacions.

La Implantologia Oral moderna ha recorregut un llarg camí, modificant clarament la manera de practicar l'Odontologia i permet que la majoria dels pacients puguin desenvolupar-se amb una salut i una funció bucal òptimes. Els implants s'han convertit en una opció fonamental dins del conjunt dels tractaments dentals, deixant enrere l'època on els dentistes qualificaven a la Implantologia Oral com a "procediment experimental". Tant és així, que en el dia d'avui es podria qualificar de negligència l'omissió de la possibilitat d'un tractament implantològic. Des de la publicació dels resultats dels estudis de P.I. Brånemark l'any 1981, la Implantologia Oral s'ha anat consolidant com un tractament perfectament prescriptible i amb una gran seguretat de predicció.

L'aparició del titani com a material biocompatible per a la fabricació dels implants dentals i de les diverses pròtesis en el camp de la cirurgia ortopèdica i traumatològica, ha marcat una nova era amb un clar desafiament als tractaments tradicionals, ja que ha aportat grans possibilitats de satisfacció als pacients. És per tant en la dècada dels 80 quan ha aparegut un nou concepte en el camp de la Implantologia Oral: l'òsseointegració, definida com aquella unió íntima del titani al teixit ossi. Tant és així que a partir d'aquests nous conceptes hi ha hagut un desenvolupament i un perfeccionament de la tècnica que ha permès a la Implantologia Oral, ser una especialitat acceptada per la totalitat de les universitats mundials. Enrere han quedat aquells implants d'aliatges i materials no biocompatibles, així com els implants subperiòstics o de làmina. Únicament els implants endoòssis de forma cilíndrica fabricats amb aliatges de titani de gran puresa, han pogut satisfer les necessitats i els requeriments dels tractaments odontològics destinats a recuperar els espais desdentats parcials o totals.

Els tractaments amb implants dentals s'ofereixen a la totalitat de les consultes odontològiques de pràcticament tot el món, representant, ara ja sí, una vertadera opció terapèutica. Amb els implants dentals ja no és necessari, actualment, encomanar-se ni al suport de les dents contigües, ni a l'hospitalitat -molt de pics nul•la- de la geniva. La pròtesi implanto-suportada no es mou mastegant, ni en parlar, ni en tossir. Sòlidament ancorada a l'os maxil•lar, substitueix amb eficàcia les dents perdudes i retorna la confiança i la seguretat als desdentats. Afortunadament en el dia d'avui, els odontòlegs i estomatòlegs podem oferir solucions molt confortables i segures als nostres pacients en aquest sentit. Ara bé, s'ha arribat a aquesta situació gràcies a un llarg camí, i s'han superat nombrosos fracassos i adversitats, sense oblidar la història que ha fet possible aquests avanços i que endemés ha donat les respostes als interrogants que aquestes tècniques han anat plantejant.