Tots nosaltres tenim la necessitat de manifestar un dels més elementals actes que gairebé ens diferencia de les altres espècies animals, el somriure, però sabem que no sempre ho podem exhibir degut a defectes estètics o anatòmics, com ara la falta de peces dentàries, les pigmentacions, els problemes gingivals, les maloclusions o les pròtesis mal ajustades, i per mor d'això a vegades ens hem de reprimir.

Qui no pateix aquests destorbs no entén el que estic exposant, però així i tot hem de tenir present que passam molt del nostre temps amb un somriure a la boca.

Els problemes no es limiten a posar la mà davant la boca o avortar la contracció de la musculatura facial quan volem somriure. Hem de tenir en compte que estam inhibint un acte difícil de controlar en ser gairebé reflex i que pot posar de manifest una situació que socialment és del tot rebutjable, por a la ridiculesa.

Analitzat així, tampoc no sembla tan important, però l'afectació psicològica que produeix a les persones que somriuen amb dificultat és preocupant, degut principalment al temps que hi dedicam; bona part de la nostra activitat social va acompanyada d’un somriure a la boca, i més encara quan estam amb gent que no és del nostre entorn familiar o laboral més pròxim.

L'Odontologia Estètica no pretén, en aquest cas, millorar l'aspecte d'una persona degut a fenòmens naturals, com ara l'envelliment o petites alteracions de les dents. L'objectiu és un altre, intentarà resoldre un problema psicològic condicionat i mantingut per un defecte estètic que impossibilita un fet tan rellevant com és el somriure.

Dissimular un somriure desfigurat amb la mà, els bigots o l'augment labial, intenta mitigar el problema sense resoldre'ls del tot, ja que per una banda amaga un problema bucal, però per l'altra empitjora el psicològic, i perpetua el trastorn al llarg del anys.

La Salut, la Funció i l'Estètica són els objectius principals de l'Odontologia, però en els últims anys l'interès per l'Estètica s'ha transformat en el principal motiu d'atenció odontològica, ja que permet al pacient aconseguir confiança, autoestima i respecte.

Això exigeix al professional el coneixement i l'experiència en l'aplicació de tècniques estètiques per a resoldre els requeriments que demanden els pacients a l'Odontologia actual.

En l'Odontologia Estètica, la percepció dels principis que regeixen les formes i els colors estan influenciats per diversos factors, com ara el coneixement de les diferents tècniques i materials, les seves indicacions i les limitacions del professional.

La relació pacient-professional és complexa ja que els pacients arriben a la consulta amb molta informació provinent dels mitjans de comunicació, i el professional ha de saber orientar-lo en relació amb els seus desitjos i expectatives.

Els aspectes psicològics i la subjectivitat han passat a un primer pla, ja que l'estètica té una càrrega emocional molt important influenciada per la cultura, l'edat i el sexe.

Així idò, podem definir l'Estètica com la restitució de la forma i la funció en harmonia amb l'ambient biològic. El tractament dental estètic és simplement intentar emular la natura segons directrius específiques.

Si s'executa d'una manera competent, el tractament restaurador produeix una pròtesi que harmoniosament s'integra amb el seu voltant. Fins fa poc, l'Estètica Dental es basava sobretot en principis matemàtics tradicionals. Amés, s'ha manifestat sovint que la llengua matemàtica és l'única referència per la qual la natura pot ser compresa.

Per això, l'Estètica Dental ha seguit fins ara conceptes simples, lògics i geomètrics. Però els conceptes geomètrics utilitzats com a directrius generals de l'Odontologia Estètica són insuficients, ja que la percepció artística és molt més intricada que els mers càlculs matemàtics. L'art commou l'interior propi, i la seva apreciació o refutació és essencialment un fenomen psicològic tacat per influències parcials i idiosincràtiques.