Carrers destrossats, atapeïts d’indigents, vivendes d’escassa resistència, saturació de pobresa... Això és el que omple els pobles d’aquest miserable país africà, on la gent mendica sense rumb, sense destí, sense un habitatge on refugiar-se, sols una petita casa feta d’un material tou i frèvol.

El dissort impregna els carrerons estrets i embullosos que contenen les seves localitats. Es pot veure la tristesa i el desconsol en la cara dels nins, que et demanen, amb una mirada tendre, algun diner per a poder sobreviure, regalant, a canvi, un dolç somriure.

Estic passejant pels camins, mentre pens en el que tenim nosaltres, els habitants dels països rics i cabalosos. Som realment afortunats, posseïm tot allò que volem i més. Ens preocupam per aconseguir el millor, les invencions i novetats que surten constantment

Mentre aquí, s’inquieten, sols, per aconseguir aliment, vivenda i la supervivència dels més pròxims. Davant aquesta desgraciada situació, nosaltres no movem ni un dit per a millorar mínimament la vida d’aquestes persones desproveïdes. Tenim un pensament egoista que només ens permet abusar de les facilitats que ens proporciona la nostra societat benestant.

Quants litres d’aigua malgastem al dia? Quina quantitat de menjar tiram? De quants luxes innecessaris disposam? Aquí la gent recorre milers de metres per aconseguir una petita porció d’aigua, una reduïda mesura de matèria comestible en les terres seques i àrides del seu país que proporcionen una escassa producció. Estan allotjats en uns habitatges ruïnosos, amb unes infraestructures desoladores, sense aigua ni electricitat.

Estic arribant al final d’aquest llarg carrer, es veu una petita esplanada de terra seca on hi estan marcades dues ratlles a terra, simulant la presència de dues porteries de futbol. S’hi poden percebre uns quants nins petits, raquítics, descalçats i vestits amb roba vella, jugant joiosos amb una pilota de pell una mica desinflada. Més endavant es distingeix un mercat menut i senzill, que disposa d’uns quants fruits tropicals en molt mal estat i alguns vestits llisos, d’una tela inflexible i aspra. Carrers aglomerats de persones analfabetes que lluiten per a sobreviure en un lloc pobre i miserable, on hi manca el confort, la satisfacció i la salut de la majoria de la població. Un país indigent on els seus habitants han de combatre per aconseguir la supervivència, sobreviure per a mantenir-se vius, viure per a patir.

Crisi?