La por és assenyalada per molts de pacients, com un motiu per no anar de forma regular al dentista. Aquesta circumstància dificulta l'atenció odontològica d'un gran nombre de pacients, i inclús pot impedir el tractament dental d'alguns individus. La por al dentista és més freqüent del que podria parèixer i, per tant, no és una situació excepcional. Les causes son múltiples, però les més relacionades son: l'entorn familiar, experiències prèvies durant la infància, factors socials negatius, problemes d'educació, mals hàbits higiènics, mal estat bucodental, discapacitat psíquica, un temps d'espera prolongat i, finalment, la sala d'espera amb molts de pacients, ja que a l'individu li pareix que el tractament es realitza amb presses. La por es pot definir com una pertorbació anguniosa de l'ànima davant una situació perillosa real o imaginària. La persona amb por davant d'una situació terapèutica dental, provoca unes conseqüències que alteren el correcte ordre i desenvolupament d'una visita o inclús d'un pla de tractament.

El tracte humà i la mala praxis professional son dos factors que poden provocar por al pacient predisposat. En canvi, els aspectes inherents al tractament no generaren un grau elevat de por al pacient. La conseqüència pitjor serà la conducta d'evitació per part del pacient, interferint el seguiment del tractament, creant un cercle viciós en el que l'evasió del tractament dental aconsegueix un deteriorament de la dentició que dona lloc a sentiments de culpabilitat, de compromís i d'inferioritat. Amb el pas del temps, aquest conflicte reforça la por i provoca una nova evasió del tractament dental. El mal estat bucal, provocat en certa manera per la seva conducta d'evasió, redueix l'autoestima d'aquests individues i impedeix la consecució d'una qualitat de vida adequada. Un percentatge important d'aquests individus presenta mala cooperació durant el tractament i en alguns la col·laboració és nul·la, el que contribueix a fer més difícil el correcte desenvolupament del tractament dental, a més a més de disminuir la qualitat dels tractaments. Endemés, l'ansietat disminueix l'umbral de tolerància al dolor i augmenta la possibilitat de que estímuls no nocius siguin interpretats per el pacient com a dolorosos.

És evident que l'aparició d'aquestes conductes altera la relació dentista-pacient i afecta negativament a tot el personal del gabinet odontològic, acabant en fatigues i fracassos professionals, també provocats per tractaments incomplets. Endemés aquests pacients recorden tractaments dentals previs desagradables i adopten una perspectiva del professional dentista esbiaixada.

En moltes ocasions, les crítiques o cops d'atenció sobre la higiene oral no aconseguiran un canvi d'actitud en el pacient, sinó que inclús aquest ho pot viure com una experiència traumàtica i, per tant, ser un element influent en l'aparició de por en la consulta dental.

El que provoca més por son les actuacions terapèutiques que generen o poden possibilitar mal físic a l'individu. El simple fet de veure, sentir o notar la turbina, l'agulla, una ferida o sang, ja genera una conducta negativa. Per altra banda, l'antipatia a la persona del dentista es pot considerar un possible precursor de la por. També podem trobar individus que mai han experimentat mal o cap tractament dental traumàtic i, no obstant, han après per associació del model familiar que el dentista i els seus tractaments provoquen por, com és el cas d'alguns nins on la por al dentista de la mare actua de manera influent en la del fill.

Els pacients tendeixen a reduir la por amb l'edat i a medida que es visita al dentista periòdicament, sempre que no existeixin experiències negatives. Apesar de tot això, existeix una alta prevalència de por davant d'una intervenció dental i son els professionals de la salut bucodental els que han d'adquirir les habilitats necessàries per al seu maneig, perquè aquests pacients desitgen controlar el seu problema.

D'entre les múltiples tècniques orientades al canvi conductal, la utilització de benzodiacepines pot ajudar a prevenir aquests problemes. L'òxid nitrós també es mostra eficient en la prevenció d'aquests successos. Altres professionals obtenen una reducció substancial de la por al dentista, mitjançant senzilles sessions de reestructuració cognitiva, modificant les idees negatives que els subjectes tenen, perdurant en el temps la reducció de la por aconseguida. Qualsevol procediment pot ser útil si s'aconsegueix una disminució de la por al dentista, però també és fonamental evitar les situacions que provoquin mal al pacient durant el tractament i optimitzar el tracte humà donat pels professionals dels serveis dentals.