És evident que el nombre de dentistes va en augment sense acompanyar-se d'un increment proporcional del públic demandant. Aconseguir la valoració adequada de cada prestació dental significarà l'equilibri professional. De no fer-ho així, pot significar la pèrdua immediata de la relació pacient-dentista si les contraprestacions no premien correctament l'esforç realitzat.

Els intermediaris ho saben, el màrqueting és la seva millor arma. Potser els professionals que ens dediquem a fer clínica i atenció principalment sanitària, obviem el que es cou al carrer. Això pot provocar insatisfacció del professional, desvaloració, descapitalització i sobretot un pla de tractament condicionat per un desconeixement de les nostres limitacions, amb el risc de fracassar en el tractament i no satisfer les expectatives del pacient.

És difícil en el dia d'avui, ajustar convenientment el que ofereix el professional amb el que rep el pacient. Autèntiques barbaritats es poden veure per tot arreu referent al que passa a centres inclosos sorprenentment al grup sanitari, on tots els serveis s'ofereixen a la baixa, sense preocupar-se de les vertaderes conseqüències que això pot provocar. És fonamental saber quins convenis amb entitats públiques o privades són acceptables i quins no.

Freqüentment aquests convenis amb l'administració o amb assegurances sanitàries, ofereixen als professionals unes condicions de treball per davall dels costos, condicionant al dentista contractat a subsidiar aquests tractaments deficitaris a d'altres, com les pròtesis o els implants, els quals presenten una situació més lliure. Aquesta situació pot desvirtuar o distorsionar un pla de tractament racional, provocant inclús unes actuacions que poden ser contraries a les que pretén el pacient: conservar les seves peces dentàries.

Sense cap tipus de dubte, la situació ideal per a realitzar un pla de tractament racional, serà el que permeti que totes les pràctiques estiguin valorades equitativament en relació al temps d'atenció, al cost i al grau de responsabilitat que s'exigeix. Contràriament, es corre el risc que el dentista plantegi fer el que a ell li convé i no el que necessita el pacient, ja que actuacions com l'educació per a la salut, la prevenció i l'odontologia conservadora en tots els seus aspectes, són infravalorats i en molts de casos inclús no remunerats pels sistemes d'assegurances actuals.

No hem de perdre el rumb de la nostra clínica, molt freqüentment provocat pel desconeixement dels costos odontològics i per no aconseguir que es valori adequadament l'odontologia preventiva i conservadora. Només a partir del coneixement dels propis condicionants es podrà establir una política d'atenció sanitària que respecti els principis i els objectius dels pacients.

Tots sabem que les nostres bústies es veuen inundades de pamflets publicitaris que anuncien unes condicions del tot inacceptables quant a tractaments dentals seriosos, provocant un gran desconcert entre la nostra ciutadania.