Potser ens trobam davant d’una situació insòlita i segurament sense precedents en la història de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears: La Farmàcia, una de les tres branques del quefer mèdic juntament amb la Medicina i la Cirurgia, ha perdut aquest any la seva representació en els seients ocupats pels Acadèmics Numeraris, significant una indiferència de la nostra Corporació front al col·lectiu farmacèutic, fet que no compartesc i que m’agradaria comentar.

Cal recordar que els apotecaris sempre han estat lligats a les Reials Acadèmies de Medicina d’Espanya des dels seus orígens, situació només interrompuda pel contratemps que suposa el nomenament d’un nou Acadèmic Numerari després del decés del seu únic predecessor, en aquest cas un Doctor en Farmàcia. L’Apotecaria, punt de trobada que fou de metges, cirurgians, savis i homes influents, sempre baix la innegable habilitat de l’apotecari, significà, mitjançant aquelles interessants tertúlies, l’apropament dels coneixements científics i la seva obertura cap a nous destins. Potser devem el nostre benestar a la Medicina, a la Cirurgia i a la Farmàcia, una herència originada en un tronc comú que s’ha anat engrandint i diversificant, i no tant sols no s’ha perdut l’esperit de relació científica, sinó que s’ha consolidat de veritat. Tant és així que als temps que corren és del tot impensable dur endavant investigacions biomèdiques sense la participació de les Ciències Farmacèutiques. Així i tot, la Veterinària, la Química, la Biologia, les Ciències, l’Enginyeria i altres camps científics, han contribuït també a aquest avanç tant vertiginós de les investigacions biomèdiques actuals.

La Reial Acadèmia Nacional de Medicina i les quinze Reials Acadèmies de Medicina de Districte -Cadis, Canàries, Cantàbria, Catalunya, Galícia, Granada, Múrcia, País Basc, Principat d’Astúries, Salamanca, Sevilla, València, Valladolid, Saragossa i les Illes Balears-, conten totes elles amb una Secció vinculada a la Farmàcia. Les Seccions fixes de l’Acadèmia son les següents: Ciències Fonamentals, Especialitats Mèdiques, Especialitats Quirúrgiques, Medicina Preventiva i Administrativa, Medicina Pericial, Medicina Social, Història de la Medicina i Farmacologia i Terapèutica.

Endemés, en totes les Reials Acadèmies de Medicina podem comprovar la presència d’Acadèmics Numeraris Doctors en Farmàcia. Al dia d’avui podem comptar vint i vuit apotecaris en les Reials Acadèmies de Medicina d’Espanya, on al manco n’hi ha un per Institució, arribant algunes fins i tot a cinc. Desprès de comptar al llarg de la història de la nostra Reial Acadèmia amb dos apotecaris, circumstància coincident amb la mitjana nacional i desprès de reduir-lo a un durant aquests últims anys, veig amb resignació un més que probable esvaïment de l’experiència i la participació farmacèutica en les tasques pròpies de la Reial Acadèmia, on fins i tot exercí la més noble de totes elles, com fou l’assumpció de la Presidència de la nostra estimada Corporació per un eminent apotecari.

Es perd així bona part del nostre llegat i de la nostra identitat. És clar que els “colors” que representen a la nostra Reial Acadèmia, el grog i el morat, perden el seu significat. La medalla de la Corporació penja d’un cordó atrenyellat de dos caps,un de color grog i un altre de color morat, els quals a Espanya són representatius de la Medicina i de la Farmàcia respectivament i que en la nostra Reial Acadèmia el seu ús és tradicional. De igual forma succeeix amb el pendó de la nostra Institució, amb el fons morat tant destacat on descansa el color grog del nostre Reial Distintiu. Serveixi aquest curiós exemple per a destacar el que significa la Farmàcia dintre de les Reials Acadèmies de Medicina.

El traspàs de l’últim Acadèmic Numerari Doctor en Farmàcia i la pèrdua de la continuïtat al no ser reemplaçat per un altre apotecari, condiciona un buit mal d’omplir al si de la nostre Reial Acadèmia. Per a ser Acadèmic Numerari és precís distingir-se en el seu exercici professional sobre temes que corresponguin a la vacant que s’ha de cobrir, contingut que te un significat prou clar per a no perdre l’estructura i l’essència que vol ser la Reial Acadèmia. Això no significa que el ventall científic no es pugui obrir cap a nous camps ja que és possible augmentar el nombre d’Acadèmics Numeraris. No és de rebut desvestir a un sant per a vestir-ne a un altre, sobre tot si el sant que volem desvestir és un dels nostres millors aliats: la Farmàcia i el Col·legi Professional que ho representa.

Hem de pensar que la Reial Acadèmia te una activitat científica lligada a altres Institucions. Els Centres Sanitaris, els Col·legis Professionals, les Acadèmies, els Laboratoris Farmacèutics, les Societats Científiques, etc., conformen el Programa Científic habitual de la Reial Acadèmia mitjançant sessions conjuntes. El Col·legi d’Apotecaris sempre ha participat d’una manera activa i nombrosa en el nostre Programa Científic; significa una gran decepció perdre aquesta sinergia tant necessària i fructuosa. No hi ha dubte que prescindir de la Farmàcia per a poder incloure a una altra branca de la Ciència, amb el simple compromís de recuperar-la no sé quant i sempre que s’ampliï el nombre d’Acadèmics Numeraris, no te cap tipus de sentit. Crec que la lògica espera hauria de ser per els nous camps científics, retard que seria inclús honrós i digne sense menysprear-ne d’altre.

No hi ha el suficient nivell curricular entre els nostres apotecaris? No és ja convenient la presència d’apotecaris a la Reial Acadèmia? No són prou interessants les sessions conjuntes amb el Col·legi d’Apotecaris i les demés agrupacions que representa? No tothom respondrà aquests interrogants d’igual manera. Sí tinc la meva lliure opinió reflectida al present escrit; però també he de reconèixer que els vots dels Acadèmics Numeraris que han permès aquesta situació, son lliures i dintre de les més estrictes normes democràtiques, encara que pugui significar la pèrdua i l’allunyament dels nostres apotecaris de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears