L’afer oncològic de Menorca, que fa poc més d’un any es va vendre per una altra Administració com a ‘projecte estrella’, i rentabilitzat electoralment, que és legitim de qualsevol partit dominant majoritàri, no ha fet més que començar, encara que per a la premsa local ja no és noticia, entre d’altres coses, perquè es pensen que ja no pot fer vendre diaris.

Però el problema no s'ha solucionat, ni a l’illa, ni als ‘despatxos’ de Palma...que pel moment no es pronuncien, excepte donant suport a la decisió pressa per un gerent que és molt bon metge de família i a qui han forçat des dels poders subterranis ‘sanitaris’ de l'illa a prendre posició del seu càrrec executiu i compromès.

Vull dir això, perquè en Toni Gómez és víctima com jo d’aquests poders ocults, arrelats a Menorca, que en totes les administracions que s’han succeït, alguns han permès, i els que manen al Govern s’han tapat els ulls, la boca i les orelles...

Com si Menorca fos un mini-estat aïllat , amb una democràcia ‘sui gèneris’.

Però l’experiència d’un any per als professionals que hi érem i no hi som, va ser molt enriquidora, amb moments amargs, molts, per la pressió subterrània...

La percepció de l’usuàri es fa palesa. Hi ha xifres, prop de 8.000 signatures, intentant recuperar l’antic però nou model d’assistència integral oncològica, recollides per pacients oncològics i no oncològics, familiars i altres persones, en el temps record de12 hores de feina ben organitzada, amb lideratges reconeguts, exclusivament dels pacients. Dono la meva paraula d’honor i la de l’equip que no comandava, simplement suggeria, perquè jo crec en la filosofia de l’equip, que es demostra liderant, amb autoritat que et reconeix l’equip i no amb poder, que és impositiu i difícilment té arguments que convencin als ‘manats’.

És d’aquesta manera que vàrem funcionar, en un curt període temps, però que ens va permetre demostrar, primer a l’equip, que era un bon camí, i els pacients, que varen percebre ‘una altra manera d’atenció’.

Però això ho pot fer qualsevol metge oncòleg o no. Només es necessita mà esquerra. I en aquest cas, la mà esquerra hi era, perquè jo era membre de base d’una agrupació d’un poble de BCN, afiliat al PSC-PSOE...Així és la vida: la ficció supera a la realitat quasi bé sempre.. Per cert, em vaig esborrar fa 3 mesos. Crec que no tinc la Síndrome d' Estocolm... però mai no es sap del cert!

Vaig estar uns dies a BCN, però vaig tornar a Maó per tal d’ultimar detalls del Congrés Nacional de Cures Continues a l’Oncologia Mèdica, que he organitzat juntament amb l’equip multi-autonòmic d’oncòlegs de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica. Podeu veure el seu contingut a seom@seom.org.

I tot i que estant a BCN es té tot més a la má, vaig sentir una emoció especial, no la sé descriure, una mena de dol recent, i el record d’un dol anticipat durant aquests darrers mesos, per raons que tothom ha llegit a la premsa menorquina, però, em consta ,amb mínima difusió a Palma, també, lògic, per motius d’insularitat, com sempre...

He vingut a Maó per a iniciar la diàspora d’estris, llibres, alguns mobles que vàrem comprar, per a repartir als amics, la tira de plantes autòctones menorquines que teníem al balcó, amb perill de que caiguin i facin una desgràcia, a innocents.

M’he vist obligat a interrompre diversos assajos clínics, passats ja pel CEIC de Son Dureta, que finalitzaven al 2010, i que ara no sé qui els podrà fer, donada la mínima plantilla d'oncòlegs que resta a l’illa.

Això em fot bastant, perquè m’ha obligat a quedar fatal amb altres investigadors clínics espanyols i europeus, i amb el mateix CEIC, que rep els ‘grants’ cap a la Fundació Mateu Orfila de Son Dureta, destinables a contractar personal i tecnologia per a dur-los a terme al que fou el meu Hospital, del qual són els pacients, no pas els metges ni els gerents, els propietaris morals...).

Me’n he adonat en aquest curt període de temps que les dretes negocien i contracten tècnics encara que tinguin carnet d’un altre color; les esquerres, no negocien, i tenen pocs tècnics sense carnet. Ara bé, si tens carnet, tens col·locació en qualsevol lloc de responsabilitat, encara que no tinguis ‘credencials’, i en el cas de Toni Gomez el varen forçar a ser gerent de l’Ib-Salut Menorca. Ho sap, i ho diu tothom a l’illa, i els que més ho saben són els poders soterranis del PSOE, que disposa d’un parlamentari de tots conegut, i amb el qual férem la carrera plegats, a BCN...

Per cert, també he vingut a Maó a fer l’examen de català de nivell C, que em van suspendre a Catalunya, injustament, i a tots els sanitaris que durant un any vàrem fer el curs, fora de l’horari laboral... Gracies.

(Carta remesa pel doctor Joan Carulla a la pàgina web de Salut i Força)