La tècnica actual de l’emblanquiment dental s'inicià l'any 1989 quan Hayvood i Heymann introduïren per primera vegada el peròxid d'hidrogen per al seu ús domiciliari. Fins el dia d'avui, només s'han introduït vehicles i tècniques d'aplicació que, si be han millorat els resultats, el mecanisme d'acció segueix sent el mateix. L'aplicació de calor, llum, làser i diferents concentracions de principi actiu, representen les tècniques de l’emblanquiment dental actuals. Així i tot el gran "boom" que vivim referent a la gran demanda de tractaments blanquejadors per part dels pacients, condiciona que estudiem en consciència el que podria produir l'aplicació massiva dels productes blanquejadors a pràcticament la majoria de la població. Hem de saber i conèixer que l’emblanquiment es produeix gràcies a l’alliberació de radicals lliures altament inestables i com a tals, reaccionen amb una infinitat de substàncies i estructures biològiques. Això condiciona que aquests radicals puguin traspassar membranes cel·lulars i ja dins la cèl·lula arribar al nucli i alterar l'ADN, produint en molts de casos mutacions i tot allò que això comporta.

Hem de protegir als pacients front aquests radicals lliures? Aquí val l'exemple de les radiacions solars. Pocs sabíem fa sols uns anys que l’exposició solar podia produir unes alteracions mutàgenes en les cèl·lules de la pell, les quals es van acumulant al llarg de la vida i en un moment donat, poden provocar lesions displàsiques de mal pronòstic. Els factors de protecció solar no s'utilitzaven abans, però al dia d'avui la protecció total és pràcticament obligada. Per a protegir-nos dels radicals lliures quan utilitzam blanquejadors dentals, sols coneixem al dia d'avui dos mecanismes: un seria evitar en lo possible el contacte d'aquests principis actius amb la mucosa oral, protegint-la amb màscares gingivals, vaselina, dics de goma o fèrules ben retallades; i l'altre seria la combinació dels productes blanquejadors amb qualque substància que per si mateixa protegeixi a les cèl·lules vives front a aquests radicals lliures. Aquesta substància existeix: és la peroxidasa, un enzima present en la saliva que, endemés de protegir als teixits vius front a substàncies nocives, optimitza la reacció dels peròxids en la seva funció de blanquejadors, disminuint el consum d'energia de la reacció i augmentant el resultat blanquejador -estudis que hem dut a terme a la UIB- gràcies a la seva acció catalitzadora. Comença una nova etapa en l’emblanquiment dental: la prevenció de riscos a mig o llarg terme?

Podem controlar amb relativa facilitat l'aplicació de productes blanquejadors d'ús professional a les nostres consultes, però i l'ús de pastes dentífriques, qui ho controla? Segurament serà el propi usuari segons la informació que hagi rebut. L'Administració sols ha condicionat la seva venda, permetent un màxim en la concentració de peròxids: un 3% si s'utilitza peròxid de carbamida i un 1 % si es tracta de peròxid d’hidrogen, diferència que fa referència al seu distint pes molecular. Les principals línies d'investigació se centren principalment en dos camins diferents. Per un costat s'investiga per a trobar noves tècniques i nous agents blanquejadors que determinin uns tractaments més eficaces i sobretot, més predictibles. Per altre part es treballa sèriament amb nous productes que protegeixin als teixits vius de la cavitat oral dels pacients, així com les possibles disseminacions sistèmiques amb el que es refereix a l'acció dels radicals lliures que s’alliberen al realitzar un tractament blanquejador amb peròxids.

Sols s'ha comercialitzat un producte farmacèutic que compleixi amb les dues línies bàsiques d'actuació: la combinació de peròxid de carbamida amb peroxidasa en forma de pasta dentífrica, investigació duta a terme a la UIB i patentada juntament amb un laboratori farmacèutic, resultats acceptats per a la seva publicació internacional a la prestigiosa revista Journal of Dentistry amb el títol “The Whitening Effect of Enzymatic Bleaching on Tetracycline”, realitzats pel nostre equip de recerca odontològica, aleshores de referència mundial en blanquejadors dentals enzimàtics. Aquest treball ha esta motivat principalment per l'escassa seguretat que representa l'ús indiscriminat i massiu de pastes dentífriques blanquejadores de dispensació farmacèutica per part dels usuaris, sense cap control del seu possible abús en el temps. S'estudia la possibilitat d'aconseguir una formulació blanquejadora d’ús exclusiu professional amb aquestes característiques d'eficàcia i de protecció sobre els possibles danys cel·lulars, en aquests moments ja iniciat i que segurament veurem en un breu espai de temps a les consultes odontològiques.