La incidència de l’edentulisme en els països occidentals és important, principalment entre les persones d’edat. D’altra banda, l’esperança de vida és major i la població mundial està augmentant, possiblement relacionada amb la millora del nivell de vida i amb els avanços de la Medicina. Per mor d’això, les necessitats odontològiques de la població s’han modificat a favor dels tractaments més freqüents i complexes, i són moltes les persones que duen pròtesis dentals, on bona part d’elles experimenten una dificultat considerable per a adaptar-se a les mateixes, apareixent canvis orgànics, nutricionals i psicològics que comporten una inseguretat a l’hora de dur a terme actes tant bàsics com menjar, parlar o simplement relacionar-se socialment.

L’Odontologia ha recorregut ja un llarg camí, permetent que la majoria dels pacients puguin desenvolupar-se amb una salut i una funció bucal acceptables, però la ciència avança i es dirigeix sempre més enllà. Tant és així que els científics consideren què les cèl•lules mare poden revolucionar les ciències biomèdiques i per tant oferir nous tractaments odontològics, on fins ara no s’havia trobat un remei veritablement satisfactori.

La cèl•lula mare o stem cell és una cèl•lula progenitora, capaç de regenerar un o més teixits cel•lulars diferenciats. Existeixen dos grups: Per una banda hi ha les cèl•lules mare embrionàries que deriven d’un embrió de 7-14 dies i són capaces de generar tots els diferents tipus cel•lulars del cos; són, per tant, cèl•lules pluripotencials. D’aquestes cèl•lules se’n deriven, desprès de moltes divisions cel•lulars, l’altre tipus, les cèl•lules mare òrgano-específiques o d’adult, les quals són multipotencials i capaces d’originar els diferents teixits cel•lulars d’un òrgan en concret. Així, les cèl•lules mare de la medul•la òssia deriven en tots els tipus cel•lulars de la sang i del sistema autoimmune; estan limitades a generar, només, cèl•lules especialitzades i diferenciades del teixit d’on provenen ja que han perdut la capacitat de formar altres estirps cel•lulars. Així i tot, les darreres investigacions han comprovat com aquestes cèl•lules mare d’adult, quan són cultivades i sotmeses a ambients humorals distints als habituals, poden reprogramar-se i donar lloc a altres tipus cel•lulars que fins ara es pensava que eren incapaces de generar; ja no serien, per tant, multipotencials sinó pluripotencials.

Això és prou important ja que actualment existeix un gran debat, tant científic com ètic, envoltant a la utilitat i procedència de les cèl•lules mare: cèl•lules mare d’adult o cèl•lules mare embrionàries? Davant la possibilitat d’utilitzar embrions humans per investigar nous mètodes terapèutics, els científics orienten les seves investigacions cap un terreny on els principis ètics es respectin, descobrint recentment la possibilitat d’utilitzar les dents de llet o queixals del seny per obtenir cèl•lules mare del seu teixit pulpar. Assenyalen també que aquestes dents han segut identificades com una valuosa font de cèl•lules mare, les quals són més fàcils d’obtenir i comporten menys problemes ètics que les cèl•lules mare embrionàries o d’altres teixits d’adults

Cap on es dirigeixen les investigacions amb cèl•lules mare en el món de l’Odontologia? Idò apunten cap a la resolució de l’etern problema que suposa la pèrdua de les dents: la implantació als maxil•lars de cèl•lules mare especialment programades per a desenvolupar-se i transformar-se en dents. Amb aquest possible avançament, les pròtesis dentals serien cosa del passat. Concretament, la implantació d’aquestes cèl•lules mare especialment programades, tindria lloc allà on hi ha un espai buit desdentat i el temps estimat per al desenvolupament complet de la nova dent seria menor que el necessari per l’odontogènesi natural. Però, ara per ara, encara no podem oferir aquests tipus de tractaments als nostres pacients; haurem d’esperar.