Una vegada resoltes les necessitats més apressants, la gent s’interessa pel luxe, el capritx, i l'estètica està de moda rabiosa.

El bon aspecte exterior té a veure amb l’autoestima. Hi ha gent lletja que no li importa ser-ho, i gent que viu permanentment amargada per la menor imperfecció que pugui veure's en un mirall.

Hi ha, en definitiva, gent que s’agrada i gent que no s’agrada, i el qui no s'agrada no té més que dues sortides: o acudeix a un psiquiatra perquè li ensenyi a acceptarse com és o acudeix a un expert en estètica perquè el deixi tal com li agradaria ser. Així que, encara que es posi de pretext els altres, dient que allò desitjat és donar una bona imatge personal o professional, davant qui vol de debò estar bé és davant ella mateixa.

El desig de ser bell persegueix en el fons l'èxit sexual, ja sigui directe o per eliminació de la competència, i està lligat ni més ni manco a l'instint de perpetuació de l’espècie, el més arrelat en els éssers vius.

O sigui, que l'afany per estar guapo no és una frivolitat. La seguretat en si mateix i l'èxit en la relació amb el sexe complementari són dues coses molt serioses. És clar que la frivolitat és inevitable, perquè sempre hi haurà qualcú que voldrà retocar-se el que sigui, no perquè li faci falta, sinó per no semblar menys que Déu sap qui. Aquest tipus de pacient és perillós, perquè les seves expectatives, o sigui, els seus desigs, són imprecisos i nebulosos, basats en la fantasia més que en la lògica, i per tant impossibles de satisfer.

Tant és així que en els últims anys s'ha detectat un augment de pacients addictes a qualsevol canvi estètic que puguin aplicar al seu cos o rostre per a millorar el seu aspecte. És el que s'ha anomenat “síndrome de la dona fashion” -vaja terme sexista!-, i que en realitat el que oculta és una dona politraumatitzada i addicta a tot tipus de canvis, com ara l'ús o, més bé, l'abús del bótox, tractaments de “peeling” continuats, liposuccions extremes, cirurgies múltiples, etc. Els especialistes de cada vegada veuen més dones d'aquest tipus -i de cada cop més homes!-, i malgrat que els tractaments als quals se sotmeten no són perjudicials per a la salut quan s'apliquen per separat i sota control facultatiu, el problema apareix quan es tornen addictes. La Medicina ha anat canviant i aquests últims anys la innovació en tots els seus àmbits ha estat notòria. L'estètica, com a màxim exponent d'aquesta revolució, s'ha integrat en la pràctica quotidiana i l'interès dels professionals per estar a l'altura de les circumstàncies, ha sabut donar resposta a la gran demanda que els nostres ciutadans fan amb tot allò que representa una millora del seu atractiu.

Per tant, l'avanç continuat en el desenvolupament i l'ús de noves tècniques, obliga a una constant actualització d'aquests professionals de la salut que, de forma directa, són els encarregats d'aplicarles a la població en general i conèixer-ne els riscs de la seva aplicació. Potser no hauríem de donar a l'estètica més importància de la que té.

El preu que hem de pagar per aconseguir una bona imatge és, a vegades, excessiu. Però la societat juga molt fort amb tot allò que significa moda, triomf i sexe, i a més aquests conceptes no es poden deslligar fàcilment. Hem de ser conscients de les nostres limitacions i no caure en les desmesurades missives d'ostentació i poder.